Kabul, la ciutat dels mil sols esplendids

'Hom no podria comptar les llunes que brillen a les seves teulades, o els mil sols esplèndis que s'amaguen darrera els seus murs' 
Saib-e-Tabrizi segle XVII

Despres del parentesi de l'estiu al club de lectura de la Biblioteca de Girona hem llegit la novel·la 'Mil sols esplèndids' (2007) de Khaled Hosseini, editada per Amsterdam en català i Salamandra en castellà. Ambientada primer a Herat i més tard a Kabul, 'Mil sols esplèndids' és la història de la Mariam i la Laila unides pel seu destí tràgic i lligades a tres dècades d'enfrontaments a l'Afganistan. Dues dones de procedències socials diferents i d'edats molt distants trobaran l'una en l'altra el suport necessari per sobreviure en una societat on la dona és marginada, anorreada, torturada i empresonada sota el burka. L'autor recorre de la mà d'aquestes dues dones els darrers 30 anys de la història de l'Afganistan, 30 anys d'invasions, on la dominació soviètica va donar pas al domini dels senyors de la guerra, més tard dels talibans i finalment dels nordamericans deixant el país en una situació de misèria i guerra i on la brutalitat contra les dones ha crescut amb total impunitat. Sorprèn la mirada de l'autor, una mirada masculina que en alguns moments se'ns revela tremendament femenina, i que fa que no sigui un llibre només per a dones. És una novel·la però podria ser la història real de qualsevol família afganesa. I és que l'autor ens parla amb un llenguatge entenedor i senzill però no per això mancat de profunditat. L'estil planer de la novel·la deixa brillar la història que s'hi explica. Els personatges viuen, senten, bateguen i lluiten per sobreviure enmig de la guerra, d'un país que va a la deriva i d'una societat fratricida i irracional on antany va haver-hi cultura i esplendor, prosperitat i pensament crític. Les descripcions són acurades i el coneixement de l'entorn que manifesta l'autor és extraordinari fins al punt que hi ha moments en què el lector necessita agafar aire davant tant sofriment i tanta maldat.

Amb aquesta novel·la l'autor fa una mirada d'alerta sobre el seu país i denuncia que qualsevol intervenció alliberadora que hagi patit Afganistan ha acabat convertint-se en una nova forma d'opressió i sempre amb les mateixes víctimes, els afganesos, sobretot les dones. Hosseini, el primer autor afganès que escriu novel·les en anglès, creu en el poder de la ficció, com ell mateix explica. ‘Les pel·lícules, novel·les o quadres narren històries amb les quals la gent pot connectar. Permeten expressar un sentit nou del temps i de l’espai i ofereixen al lector la possibilitat d’accedir a un món al qual de cap altra manera no hi tindria accés. 'Mil sols esplèndids', dedicada a ‘les dones ferides de l’Afganistan’ és un lament, un plor, un crit de ràbia i impotència però també un cant a l'esperança, una petició, una pregària i una mirada cap al futur.

Khaled Hosseini, metge i escriptor va néixer a Kabul l'any 1965. Fill d'una professora i un diplomàtic després de la invasió soviètica del seu país varen instal·lar-se a Califòrnia, als Estats Units. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats) i el 2007, arran d'un viatge que va fer al seu país amb aquesta organització, l'autor va crear la seva pròpia fundació, Khaled Hosseini Foundation, la qual treballa per proporcionar assistència humanitària a l’Afganistan. Actualment viu a Califòrnia. Influït per les seves experiències infantils, Hosseini va debutar amb 'El caçador d'estels' ('Cometas en el cielo' en la traducció al castellà), assolint un gran èxit internacional. Es tracta de la història de dos nois afganesos de diferent classe social que comparteixen una forta amistat fins que un fet tràgic els separa. Quatre anys més tard va publicar 'Mil sols esplèndids', on les protagonistes són dones. En la seva obra Hosseini recrea ambients històrics del seu país des d'una òptica poètica i íntima.